L’Historia de l’Orgull

En Nova York, el Empire State Building Iluminat anualment de blau, espigol i blanc per a commemorar l’aniversari de Stonewall i, per tant, el Dia Internacional de l’Orgull LGTB. Tot va naixer en l’alçament del 28 de juny de 1969.

En un chicotet bar del village cridat “Stonewall Inn” va tindre lloc el primer gran enfrontament entre els gais i la policia. A partir d’esta “rebelio”, gais i lesbianes van començar a organisar-se institucionalment. En conmemoracio de l’acontenciment, te lloc, a finals de juny de cada any, la desfilada de l’Orgull LGTB que es fa en bona part del mon.

Per a la comunitat gai dels anys 60, Nova York era el bressol d’una fluixa veu que va anant prenent consciencia de la seua condicio de minoria i que, poc a poc, es va convertir en un crit de protesta que es va escoltar en tot lo mon durant les dramatiques regirades d’este mitic bar del Village neoyorkin, en el qual aproximadament 300 homes i dones van ser arrestats despuix de 3 dies d’intenses protestes per la despiadada discriminacio de la qual varen ser objecte per part de les forces de l’orde, simple i planament per la seua orientació sexual.

L”Stonewall Inn” era el bar preferit pels gais, lesbianes, de Nova York. Per aquells dies de finals de la decada de els 60 era costum de la policia colar-se periodicament en els bars d’ambient, tractant de convencer a algu per a mantindre relacions sexuals, en esta encerrona ”caçaven” a la gent, pero el seu objectiu real era acabar en els llocs de reunio de gais i lesbianes.

La persecucio acabava en redades en el lloc per a clausurar-lo detenint a tots els quals es reunien alli. Els clients del Stonewall, eren d’allo mes variopints, tot un univers undergeno de la societat neoyorkina: des de jovens estudiants, fins a cavallers conservadors de vestit i corbata, passant per chics radicals.

El 27 de juny, despuix d’una de les freqüents redades, la gent no va poder aguantar mes la persecucio i la repressio de la llibertat va esclatar en conflicte. Centenars de gais es varen enfrontar aquella mateixa nit a la repressio policial, acabant aquella jornada en un mort i diversos detinguts.

La rebelio de Stonewall.

 

Tot va ocórrer durant l’últim cap de semana de Juny de 1969, agents de la policia i agents de control de begudes alcoholiques van entrar en el “Stonewall Inn”, situat en Christopher Street. Presuntament, estaven alli per a controlar les violacions a les lleis de control d’alcohols. Pero van començar insultant i agredint a la clientela, i despuix de comprovar identitats, van llançar lliteralment als clients fora del bar, un a un.

Ya no varen poder mes, en lloc de agarrar i anar-sen silenciosament en la nit, com sempre ho varen fer durant anys, travestis, estudiants, i atres clients, es varen mantindre en el seu territori i lluitaren defenent-se. Algu va traure d’alli un parquimetre i ho va utilisar per a assegurar la porta com barricada. Els agents i els policies foren atrapats dins.

Aquells, destrossaren el local i demanaren reforços. Una força desproporcionada de vehiculs policials varen acodir a tota presa a l’escena en les llums girant i les sirenes sonant. La multitut fou creixent. Algu va calar foc i ya les protestes no pararen fins els tres dies. Per primera vegà, despuix d’innomenables anys de repressio, aquell punt d’inflexio va fer naixer i creixer el ”Gai Power”

El naiximent del ”Gai Power”.

El poder gai començava a florir. En els dies posteriors a la revolta va haver un ences debat entre la comunitat gai sobre com respondre a estos successos. No tots consideraren que calia dir ya n’hi ha prou. Alguns, volien mes disturbis i que continuara la protesta massiva, mentres que uns atres volien posar fi inmediatament a la violencia i a les manifestacions publiques.

La majoria volien restaurar la pau, tenien por que la policia poguera venjar-se incrementant les redades en els bars, la fustigacio i les detencions. Pero des de la jornada següent als disturbis es van succeir les concentracions en les quals la majoria dels centenars de persones que varen participar eren jovens gais, pero ara en una consciencia d’orgull i de no haver d’amagar-se. El carrer va començar a reunir en la protesta a grups de gais entusiasmats, agarrats de la ma, besant-se, expressant la seua condicio publicament com a tals, en una accio de llibertament gai com mai abans s’havia vist.

Despuix de diversos jocs violents en la policia, les aigües amainaren i tot va a tornar a la calma, pero en la consciencia de tots havia començat una nova era en la lluita pels drets de gais i lesbianes. Encara que els disturbis de Stonewall no es puguen considerar el principi de la lluita per la igualtat de gais i lesbianes, unes persones, gais i lesbianes, conseguiren que canviara l’estat de repressio policial que els coartava la llibertat de ser.

Estes disturbis transcendiren mes alla d’una anecdotica brega local, estenent-se per tot el mon la noticia el significat de la qual va supondre una explosio de colectius i d’activistes a partir de llavors.

Estos successos varenn ser agarrats en un significat mitic. Moltes organisacions orgullosament usen Stonewall o el Carrer Christopher per als seus noms. Durant, la primavera, l’estiu i l’hivenr de 1969, cinc fronts de llibertament Gai van florir a Nova York, Berkeley, Els Angels, San Francisco i San José.

A fins dels anys 70 uns 300 fronts de llibertament gai varen ser creats. La primera conmemoracio de la rebelio de Stonewall es va portar a terme a Nova York en l’agost de 1969. Atres Marches foren organisades per primera volta en 1970 en Nova York i Los Àngeles en l’aniversari dels successos, una tradicio havia naixcut.

Naix el Dia Internacional de l’Orgull.

El 12 d’Octubre de 1985, en la conferencia anual de l’Associacio Internacional dels coordinadors de l’orgull gai, Morris Knight, un membre de la delegacio de Los Angeles, de Christopher street west, va propondre que l’aniversari  25 de la rebelio de Stonewall fora observat en la primera celebracio Internacional de l’orgull Homosexual.

Des de llavors, esta proposta de metamorfosis del ”Stonewall 25” en el Dia Internacional de l’Orgull es va trobar en una entusiasta resposta en les conferencies de la coordinacio d’orgull en Vancouver, Minneapolis i Boston, i en les conferencies de la ILGA (Associació Internacional de Lesbianes i Gais) a Estocolm i a París, on els delegats varen discutir i formular el nom i les demandes de la marcha internacional.

L’historica revolucio de Stonewall va ser immortalisada en 1989 en Manhattan per l’escultor George Segal, una escultura de bronze que es va denominar “el llibertament Gai”, que representa a una parella de gais i atra de lesbianes a grandaria natural, situada en la concorreguda Plaça Christopher, en el mateix centre de Village, cor del mon gai novaiorquès.

A demes l’Associacio Nacional de Parcs va agregar al parc annex a “Stonewall Inn” a la llista de llocs historics en els EUA El bar on es va iniciar el moviment de resistencia actualment otorga premis aquells que solen destacar, ajudant a les seues comunitats respectives a eixir de la clandestinitat i la persecucio.

 

Un articul de Manuel Mancera.