L’Orgull Valencià

En l’any 2005, fon la primera volta que el valencianisme en una associacio com a tal, va participar en l’Orgull LGTBI del Cap i Casal. Esta, va ser de la ma de la Plataforma  Jovenil Valencianista.

En aquell any, la gent en general no se lo va pendre molt be,  puix algunes persones el varen criticar molt. En la pancarta que es podia llegir ” des del Valencianisme Jovenil nos solidarisem en la vostra causa” ya que efectivamente la causa fon de tots, (alguns dels presents d’aquell día son persones LGTBI+) i no “vostra”, en definitiva un orgull sense incidents.

En 2006, la PJV va tornar a la manifestació, i fon en eixe dia, l’inici en el que en 2007 se decidirem a crear lo que en l’any  2008 fora una realitat. La nostra associacio.

¿Com era l’activisme LGTB+ en els inicis Valencians?

Les primeres manifestacions gays LGTBI+ de l’Estat espanyol, corregueren pels carrers de la ciutat de Valencia i els grups i persones que varen participar tant gais com gent que s’unia a la reivindicacio, decidiren pintant-se la cara en la Senyera Tricolor. 

 

La resvista ESPENTA de l’any 1990 / Nº 3, va traure en la seua portada una foto en la caratula. La tirada va ser de 300 eixemplars i va ser tot un exit. En el seu interior, es va escriure molt articuls que parlaven de la celebracio de l’acte del dia de l’orgull gai a Valencia.

¿Com era l’activisme LGTB+ en els inicis valencians? Be, no podem dir que era un activisme fort, puix en aquells anys la gent encara no estava molt preparada per a vore que en la societat dels anys 90, existien colectius de persones que sexualment parlant, el seu gust era diferent i que de cap manera no repercutiria en la vida social diaria de les persones.

 

Els 90, encara eren de silenci. Ser gai era com ser d’un atre planeta. N’hi havia moltes persones en la societat que l’antenien pero atres et senyalaven. Els anys pasaven, i la reivindicacio que s’efectuava anualment, era cada vegà i estaba mes present en el dia de l’orgull i de la gent. L’orgull al nostre regne, prenia forma i cada any que passava, la societat es donava conter que la vida estava canviant i que no se podia viure en el passat.

Cada volta mes, les families ere conscients de que no sabien si els seus fills podien ser part d’estos colectius una vegà eren majors d’edat i poc a poc, eixa mentalitat retrograda anava canviant en pro d’una societat OBERTA, LLIURE i de SOLIDARITAT.

El futur esta aci, i no podem tornar-lo arrere, puix estariem tornant al passat. Una societat que mira cap al futur, no pot ser el refleix del passat. Mirem en bons ulls cap AVANT.